1. Segons diu una llegenda, va ser en una nit tremenda que el rei Pere el va engendrar com si fos un novençà, |
2. ... enganyat per la muller, Maria de Montpeller. I renoi!, un cop fou nat ho va tenir complicat. |
3. Com a penyora de pau, Monfort el rep a palau. El seu pare, amb bacinet, deixa la pell a Muret. |
4. Quan pot, surt de Carcassona i als sis anys rep la corona, que els oncles, Sanç i Ferran, per ben poc no la hi prendran. |
||||||
5. El defensa de l’afront, en Guillem de Mont-rodon que el té guardat a Montsó, on aprèn bé la lliçó. |
6. Tot i ser un adolescent, li munten el casament amb Lionor de Castella, la seva tendra costella. |
7. A Peníscola fa un setge, que no acaba amb sang ni fetge, sinó amb un fracàs rodó: n’ha de tocar el pirandó. |
8. Té al seu regne uns quants barons, rebels i busca-raons, que se li giren d’espatlla, però aviat els posa a ratlla. |
||||||
9. Dina amb en Pere Martell i, seguint el seu consell, un matí surt de Salou, disposat a fer enrenou. |
10. Va a fer fora els sarraïns, de Mallorca, mar endins. Desembarca a Portopí, i es comença a obrir camí. |
11. Tot i la gran sotragada de la mort dels dos Montcada, assetja la capital que es farà seva al final. |
12. I aviat podrà anar a missa a Menorca, que no a Eivissa. La conquesta ha estat rodona i torna per Tarragona. |
||||||
13. Blasco d'Alagó, el trapella, s'apodera de Morella i al rei Jaume recomana que sotmeti Borriana. |
14. Així ho fa, i es casa un dia amb na Violant d’Hongria. Coratjós, amb paciència, se’n va a conquerir València. |
15. I deixa fent la viu-viu orenetes dintre el niu. Des del Puig emprèn l’atac, i València cau al sac. |
16. Des del Xúquer fins al Roine tothom se li treu la boina. Cauen Xàtiva i Alzira com aquell que va a la fira. |
||||||
17. La campanya militar cessarà en caure Biar, l’últim feu del nou país, que ara és tot un passadís, |
18. ... que agombola com germans els Països Catalans. Així que Múrcia pot prendre regala el regne al seu gendre. |
19. De Corbeil, en un tractat, en surt com gat escaldat.
|
20. Al-Azraq, xeic musulmà, no para de guerrejar fins que en el setge d’Alcoi el derrota el nostre heroi. |
||||||
21. Com qui fa una sardinada, organitza una croada. I se’n torna cap Alzira. És aquí on es retira |
22. El rei Jaume no pot més, va i arregla els seus papers i abdica a favor de Pere, el seu fill que ja ho espera |
23. Tot Mallorca i Rosselló dóna a Jaume, el fill minyó. I a nosaltres i als besnéts ens deixa el «Llibre dels fets |
24. Es disposa a anar Poblet, però no hi arriba, pobret. Mil dos-cents setanta-sis. Va de dret al paradís. |
miércoles, 18 de septiembre de 2013
Rey de Valencia Jaume 1
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario